FINALS I INICIS
I per més que ho
intento no puc fugir,
el record de l'absència s'apega fort a mi.
Baixes amb color de
l'existència
sent altra volta
viva, altra volta meva.
Què fas benvolguda
companya?
Què fas que no
marxes?
Jo aci perduda des
de que no hi ets,
pensant sempre en tu i no puc continuar,
continuar aquesta
vida, aquest merder
que vas deixar al
meu cor desert,
que s'ha clavat a
aquest carreró,
ple d'amors i
dolors, ple de sentiments.
I sense buscar cap
dolçor efímera
vaig trobar la calor
d'un petó,
petó salvador de la
mort,
de la mort que em vas
deixar,
contraposant
joventut i vellesa
i l'inici d'un amor
amb el teu final.
Olga Ribelles (O.R.C.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario